Reserva Marina de la Masia Blanca
La reserva marina està formada per una circumferència de 0,2 milles de diàmetre, que es denomina reserva marina integral, envoltada per una àrea de 0,6 milles anomenada zona d'amortiment. La seva profunditat oscil·la entre els quatre i els setze metres. L'àrea s'estén en front d'una platja de sorra, interrompuda per la riera de la Masia Blanca, i constitueix un atractiu turístic molt important per a la zona. Apareixen dunes originades per l'acció del vent amb les construccions realitzades a la costa; aquestes dunes fixes han estat colonitzades per plantes que formen una comunitat vegetal completa molt típica dels substrats de sorra.
A la mar, igualment que a terra ferma, el relleu ofereix protecció a nombroses espècies i afavoreix que la biodiversitat augmenti. La reserva marina de la Masia Blanca, que es va crear amb la finalitat de protegir uns fons rugosos, excepcionals en una àrea on dominen les sorres i els fangs, està localitzada en front de les platges del Vendrell, al costat del port de Coma-ruga.
Aquests fons estan constituïts per barreres d'origen biològic (comunitats coral·lígenes), perpendiculars a la costa, al mig d'un fons sorrenc i una altra barrera de gran longitud que transcorre paral·lela a la línia de la costa i es troba situada a la part més profunda de la reserva marina. Tanmateix, abunden els prats d'una planta aquàtica endèmica de la Mediterrània, la Posidonia oceanica, que formen un laberint ric en espècies d'invertebrats (pops, sípies, nacres...) i vertebrats (molls, meros, orades i llobines entre altres).
Aquest relleu submarí ha afavorit l'establiment de diferents comunitats que s'intercalen, presentant-hi una gran biodiversitat biològica.
Es distingeixen tres comunitats diferents, depenent del tipus de substrat: comunitats de substrat tou amb vegetació de prats de Posidonia oceanica; un fons de substrat tou sense vegetació, caracteritzat per la sorra en la qual es desenvolupa una fauna rica en invertebrats, petits crustacis i peixos típicament bentònics (de fons), i un fons de substrat dur, caracteritzat per roca biogènica, que, amb la seva formació, tenen especial protagonisme les algues de la família de les coral·linàcies, que formen un relleu molt rugós amb nombrosos caus que serveixen de refugi a innombrables organismes del fons.
Aquesta comunitat, denominada en la llengua científica precoral·lígena d'ambients infralitorals al límit del circalitoral, rep a Catalunya el nom de grapissar i és conegut com maërl en altres zones del litoral.
Les prades també constitueixen un paisatge digne d'admiració per la seva magnífica bellesa i formen un hàbitat d'una gran riquesa pesquera. A més, el fons de grapissar, escassos a la Mediterrània, de creixement molt lent i molt vulnerables, presenta un clar interès ecològic, ja que, a l'heterogeneïtat especial que els caracteritza se li afegeix l'elevada biodiversitat, és a dir, l'abundància d'espècies, incloses algunes molt poc comunes i d'altres d'interès pesquer.
Cal afegir que a la reserva marina hi arriben les aigües termals de la deu de Brisamar que, durant tot l'any, sorgeixen a 19ºC i enriqueixen de forma natural les aigües de la reserva que, igual que les de la Mediterrània, es caracteritzen per la pobresa de nutrients i la transparència.
Se pueden distinguir tres comunidades diferentes, dependiendo del tipo de sustrato: comunidades de sustrato blando con vegetación de prados de Posidonia oceanica; un fondo de sustrato blando sin vegetación, caracterizado por la arena en la que se desarrolla una fauna rica en invertebrados, pequeños crustáceos y peces típicamente bentónicos, y un fondo de sustrato duro, caracterizado por roca biogénica, que con su propia formación tienen especial protagonismo las algas de la familia de las coralináceas, que forman un relieve muy rugoso con numerosos agujeros que sirven de refugio a innumerables organismos del fondo.
Esta comunidad, llamada en lenguaje científico precoralígeno de ambientes infralitorales en el límite del circalitoral, en Cataluña la llaman grapissar, conocida como maërl en otras zonas del litoral.
Los prados también constituyen un paisaje digno de admiración por su magnífica belleza, y forman un hábitat de gran riqueza pesquera. Además, el fondo de maërl, escaso en el Mediterráneo, de un crecimiento muy lento y muy vulnerable, presenta un interés ecológico destacado, porque a la heterogeneidad especial que lo caracteriza se le añade la elevada biodiversidad, es decir, la abundancia de especies, incluso algunas de ellas muy poco comunes y otras de interés pesquero.
Cabe añadir que a la reserva marina llegan las aguas termales del manantial de Brisamar que, durante todo el año, salen a 19ºC y enriquecen de forma natural las aguas de la reserva que, igual que las del Mediterráneo, se caracterizan por la pobreza en nutrientes y la transparencia.